LA GÈNESI DEL MONTE

El Monte era útil, però històricament no va tenir cap relleu fins que Mossèn Bruzza i l'estudiós italoalemany Heinrich Dressel començaren a remenar les àmfores un fred matí de gener del 1872.

Així, van descobrir que sobre aquestes hi havia nombroses inscripcions pintades, tituli picti, que són una característica del Monte Testaccio, ja que en altres llocs l'acció del temps i dels agents atmosfèrics les han esborrat.

Dressel fou el primer a interpretar aquestes grafies i a perfilar les coordenades temporals de la formació del Monte, suposant que s'havia iniciat en època d'August i que havia estat utilitzat fins a mitjan segle III dC.

Suggerí també que la provinença de les àmfores era la Bètica (Andalusia, Espanya), en va descriure la forma, les agrupà tipològicament i va descobrir que transportaven oli.

Semblava que després de Dressel ja no es pogués afirmar res més sobre el Monte, i això va contribuir a la paralització dels estudis sobre aquest, fins que cap al 1968 Emilio Rodríguez Almeida, un epigrafista espanyol trasplantat a Itàlia, en va reprendre el reconeixement en superfície. Ell va proposar que el Testaccio era el resultat d'abocaments organitzats en fases successives: d'August fins al segle III dC.

Des del 1989, un equip científic espanyol de la Universitat de Barcelona ha iniciat un programa d'excavacions en col·laboració amb el Dipartimento di Scienze della Terra de "La Sapienza".

Les excavacions han determinat que el Monte està compost de dues plataformes contigües amb perfil escalonat i han permès entendre la modalitat de les descàrregues.
.

El mur d'àmfores Dressel 20 aparegut a l'excavació del Testaccio.

En primer lloc es dipositava una filera d'àmfores en posició horitzontal a les quals es trencava la part inferior per omplir l'interior amb fragments de ceràmica i fer-la més estable. Sobre aquestes, s'abocaven fragments fins a aconseguir un gruix de 60 cm (diàmetre d'una àmfora). Havent obtingut una superfície plana, es construïa una altra filera, situada lleugerament més enllà, repetint-se el procediment.

Un estudi estadístic comparat dels fragments recollits per Dressel ha demostrat que al sector nord-oriental del Monte hi ha un altre abocador del segle III dC.