![]() |
INVESTIGACIÓ ARQUEOMÈTRICA |
La classificació arqueològica del material amfòric, basada en lanàlisi tipològica i en la lectura eventual del conjunt epigràfic, rep noves perspectives a partir de la investigació arqueomètrica.
Aquestes anàlisis es proposen caracteritzar els materials ceràmics des
del punt de vista quimicominerològic a partir de les transformacions quimicofisicomineralògiques
que largila sofreix en linici del procés delaboració, cocció i
posterior cobriment. Aquest estudi intenta descobrir el lloc de producció del material
amfòric, tenint sempre en consideració la geologia dels hipotètics llocs de producció,
confrontant largila del lloc dorigen i els productes finals.
![]() |
![]() Observació macroscòpica d'un fragment ceràmic. |
Es nota la diferència entre les pastes de les dues tipologies d'àmfores nord-africanes i el característic "cor negre" que ens indica la modalitat de la cocció. |
Observacions opticoelectròniques (SEM). La imatge evidencia la descomposició de la
calcita i la probable formació d'un nou mineral. Tot això suggereix temperatures de
cocció superiors a 750 oC.
|
|
Número d'inventari |
Dosi total (Gy) |
Dosi anual (mGy/any) |
Edat TL (anys) |
Datació arqueològica |
4/13 | 6,73±0,65 | 3,56±0,27 | 1890±188 | I-II s. dC |
4/12 | 8,18±0,83 | 4,40±0,31 | 1859±186 | I-II s. dC |
81/215 | 7,30±0,82 | 4,38±0,33 | 1667±180 | II-III s. dC |
81/211 | 7,26±0,49 | 4,50±0,32 | 1613±142 | II-III s. dC |
81/55 | 6,34±0,71 | 3,61±0,29 | 1756±194 | II-III s. dC |
88/02 | 7,93±1,10 | 4,36±0,39 | 1819±208 | I s. dC |
88/01 | 8,50±0,81 | 4,38±0,30 | 1941±216 | I s. dC |
88/140 | 8,26±0,60 | 4,19±0,29 | 1971±167 | I s. dC |
Resultats de les anàlisis per termoluminescència emprades per a la datació de les àmfores bètiques.
Quant a la metodologia danàlisi, sha vist que
latribució dun fragment amfòric a un lloc dorigen necessita el
nombre més gran i possible danàlisis quimicofísiques i estadístiques,
fins i tot si existeixen, indubtablement, anàlisis més significatives i exhaustives, fet
que cal tenir en compte, per exemple, en els casos de restriccions de fonts de recerca.
Elaboració estadística.
El tractament estadístic de les dades extretes essencialment
de l'anàlisi química permet mostrar diagrames que, en aquest cas
(àmfores africanes), són discriminades segons la procedència.
Pels objectius prefixats, les anàlisis més caracteritzants són les opticomineralògiques i les químiques amb la seva posterior elaboració estadística.
En lestat actual de la investigació la combinació daquests tres tipus danàlisis es mostra totalment indispensable per a una correcta atribució de les àmfores del Testaccio als seus llocs de producció.