INVESTIGACIÓ ARQUEOMÈTRICA

La classificació arqueològica del material amfòric, basada en l’anàlisi tipològica i en la lectura eventual del conjunt epigràfic, rep noves perspectives a partir de la investigació arqueomètrica.

Aquestes anàlisis es proposen caracteritzar els materials ceràmics des del punt de vista quimicominerològic a partir de les transformacions quimicofisicomineralògiques que l’argila sofreix en l’inici del procés d’elaboració, cocció i posterior cobriment. Aquest estudi intenta descobrir el lloc de producció del material amfòric, tenint sempre en consideració la geologia dels hipotètics llocs de producció, confrontant l’argila del lloc d’origen i els productes finals.


Observació macroscòpica d'un fragment ceràmic.
Es nota la diferència entre les pastes de les dues tipologies d'àmfores nord-africanes i el característic "cor negre" que ens indica la modalitat de la cocció.


Observacions opticoelectròniques (SEM). La imatge evidencia la descomposició de la calcita i la probable formació d'un nou mineral. Tot això suggereix temperatures de cocció superiors a 750 oC.


Anàlisi mineralògica per difracció de raigs X. Las traces difractomètriques permeten disposar d' informació dels tipus mineralògics presents després dels processos de cocció i abandonament.

 


Les anàlisis tèrmiques diferencials i termoponderals donen informació referent als efectes que incideixen en el material quan aquest és exposat a un tractament tèrmic amb elevades temperatures. Això produeix fenòmens de trasformació, deshidratació, descomposició, transició de fase i variació de pes.

Número d'inventari

Dosi total (Gy)

Dosi anual (mGy/any)

Edat TL (anys)

Datació arqueològica

4/13 6,73±0,65 3,56±0,27 1890±188 I-II s. dC
4/12 8,18±0,83 4,40±0,31 1859±186 I-II s. dC
81/215 7,30±0,82 4,38±0,33 1667±180 II-III s. dC
81/211 7,26±0,49 4,50±0,32 1613±142 II-III s. dC
81/55 6,34±0,71 3,61±0,29 1756±194 II-III s. dC
88/02 7,93±1,10 4,36±0,39 1819±208 I s. dC
88/01 8,50±0,81 4,38±0,30 1941±216 I s. dC
88/140 8,26±0,60 4,19±0,29 1971±167 I s. dC

Resultats de les anàlisis per termoluminescència emprades per a la datació de les àmfores bètiques.

Quant a la metodologia d’anàlisi, s’ha vist que l’atribució d’un fragment amfòric a un lloc d’origen necessita el   nombre més gran i possible d’anàlisis quimicofísiques i estadístiques, fins i tot si existeixen, indubtablement, anàlisis més significatives i exhaustives, fet que cal tenir en compte, per exemple, en els casos de restriccions de fonts de recerca.


Elaboració estadística.
El tractament estadístic de les dades extretes essencialment
de l'anàlisi química permet mostrar diagrames que, en aquest cas
(àmfores africanes), són discriminades segons la procedència.

Pels objectius prefixats, les anàlisis més caracteritzants són les opticomineralògiques i les químiques amb la seva posterior elaboració estadística.

 

En l’estat actual de la investigació la combinació d’aquests tres tipus d’anàlisis es mostra totalment indispensable per a una correcta atribució de les àmfores del Testaccio als seus llocs de producció.