ARQUEOMETRIA DE LES ÀMFORES AFRICANES

Les recerques arqueomètriques sobre fragments d’àmfores aparegudes durant les campanyes d’excavacions de 1990 i 1991, de provinença líbica (Tripolitana) i tunisiana (Africana I i II), han permès confirmar la classificació tipològica dels arqueòlegs, potser amb alguna excepció relativa als fragments mancats dels característics segells. La dificultat més gran que han trobat els arqueòlegs es deguda en gran part a la manca de segells i/o a la fàcil desaparició d’inscripcions pintades.

En aquest cas, les recerques arqueomètriques han tingut la funció de discriminar les diverses tipologies descobertes al Testaccio, mitjançant eficaces elaboracions estadístiques dels resultats de les anàlisis químiques. Recerques posteriors   han posat en evidència la notable diversitat entre les àmfores tunisianes, menys cuites i poroses, i les tripolitanes, que presenten estats de vitrificació avançada, total desaparició de calcites primàries, presència de minerals de neoformació (diòpsids i gehlenites), que apareixen a temperatures superiors als 800 ºC.

A

B

Fotografia de seccions d'àmfores africanes vistes al microscopi polaritzador.
Vegeu la major porositat de les tunisianes (A) respecte a les tripolitanes (B).

Resulta, per tant, indispensable agafar com a referència per a la caracterització quimicomineralògica de cada grup tipològic els segells i/o les inscripcions de provinença segura. Això permet la creació de grups de referència per a recerques futures.

Del traçat difractomètric es pot extreure la natura mineralògica de la barreja ceràmica.

Corba porosimètrica.
Les corbes més escalonades són característiques de materials menys porosos i
són semblants a les de mostres d'àmfores tripolitanes; les menys escalonades són de mostres d'àmfores de la Bizacena.