Con este libro hemos querido aproximarnos a la morfología histórica del territorium de la antigua civitas de Tarraco durante el período tardo-republicano romano (o Ibérico Final), mediante un análisis arqueomorfológico del hinterland rural más inmediato a su urbs, la extensa llanura agrícola conocida como Camp de Tarragona.

En primer lugar, hemos considerado los datos otorgados por las fuentes literarias antiguas, la epigrafía, la numismática y la arqueología. De su estudio se desprende que durante el período tardo-republicano acontecieron en el Camp de Tarragona significativos cambios a todos los niveles, que nos permiten vislumbrar que estamos ante un momento de transición enormemente dinámico.

Esto se hace especialmente visible en las notables variaciones producidas a nivel de patrón de asentamiento, que hemos detectado mediante un cuidadoso estudio de los yacimientos arqueológicos constatados en nuestra área de trabajo, con cronologías comprendidas entre el Ibérico Pleno y el período alto-imperial.

Básicamente, del estudio se desprende que el gran momento de la transformación del mundo indígena, a consecuencia del intervencionismo romano, no llegó hasta la segunda mitad del s. II a.C. Observamos como acontecen en el Camp de Tarragona todo un conjunto de cambios de gran magnitud a nivel de patrón de asentamiento, que habría que interpretar como el resultado del establecimiento en el territorio de una auténtica estructura catastral romana, que serviría, principalmente, para trasladar a la población ibérica a nuevos hábitats, de acuerdo con el nuevo sistema de explotación del territorio implantado por Roma.

De nuestro estudio se desprende también la importancia que tuvo para Tarraco la segunda mitad del s. I a.C. y la época de Augusto. Se trata de un período en el transcurso del cual se consolida como verdadera civitas romana, observándose, a nivel territorial, la aparición de centros alfareros productores de ánforas vinícolas y de nuevos asentamientos rurales (algunos ya calificables de villae), claros indicadores del desarrollo de la producción de vino en la región y de la implantación del “sistema de la villa”, sin duda, el fenómeno más importante que se produce en el territorium de Tarraco a partir de finales del s. I a.C. y que se desarrolló a lo largo de todo el período alto-imperial.

Tras recoger y estudiar los datos arqueológicos, y de relacionarlos con los aportados por las fuentes literarias, la epigrafía y la numismática, lo que nos ha posibilitado una aproximación a la evolución del poblamiento en el Camp de Tarragona durante el período tardo-republicano, nos hemos centrado en conocer las características morfológicas del territorio en la Antigüedad, a partir de los elementos antiguos observables aún en el paisaje actual; es decir, hemos realizado el estudio arqueomorfológico propiamente dicho.

Siguiendo las directrices establecidas por la metodología de estudio desarrollada en el Centre de Recherches d’Histoire Ancienne de l’Université de Franche-Comté (Besançon, França), hemos conseguido detectar una orientación dominante en el parcelario que responde a unas coordenadas de 27º E respecto al norte geográfico y se corresponde relativamente bien con la red teórica de la centuriación de 20 X 20 actus y 710 m. Sin embargo, no se descarta que algún otro módulo de la centuriación pudiera ser restituido sobre esta orientación, pues (a partir de los restos detectados) es difícil establecer la modulación de la centuriatio con precisión, en referencia tanto al módulo métrico (comprendido entre 705 y 710 m. por centuria), como al propio módulo de la estructura intermedia. Tampoco se descarta la existencia de otra orientación que responda a otro catastro. No obstante, siempre deberemos considerar la detectada como la principal en nuestro territorio. Por esta razón, y después de contemplar diversas posibilidades, hemos decidido calificarla “A”.

Respecto a la cronología, debemos concluir que habría que dar a la estructura catastral romana una datación de segunda mitad del s. II a.C. Ésta no responde a la propia estructura de la limitatio (es decir, a su módulo, al tipo de red establecida), pues la centuriación de 20 X 20 actus fue la más ampliamente utilizada por Roma, sin una cronología determinada. Se basa, fundamentalmente, en las variaciones constatadas en el patrón de asentamiento, pues la instauración del catastro romano comportó una profunda transformación en las pautas de ocupación del territorio.

Català

Amb aquest llibre ens hem volgut aproximar a la morfologia històrica del territorium de l’antiga civitas de Tarraco durant el període tardo-republicà romà (o Ibèric Final), mitjançant una anàlisi arqueomorfològica de l’hinterland rural més immediat a la seva urbs, l’extensa plana agrícola coneguda com a Camp de Tarragona.

En primer lloc, hem considerat les dades atorgades per les fonts literàries antigues, l’epigrafia, la numismàtica i l’arqueologia. Del seu estudi es desprèn com durant el període tardo-republicà van esdevenir dins el Camp de Tarragona significatius canvis a tots els nivells, a partir dels quals podem afigurar que estem davant d’un moment de transició enormement dinàmic.

Aquest fet es fa especialment visible en les notables variacions esdevingudes a nivell de patró d’assentament, que hem detectat mitjançant un acurat estudi dels jaciments arqueològics constatats a la nostra àrea de treball, amb cronologies compreses entre l’Ibèric Ple i el període alto-imperial.

Fonamentalment, de l’estudi es desprèn que el gran moment de la transformació del món indígena a causa de l’intervencionisme romà no va arribar fins a la segona meitat del s. II a.C. Observem com esdevenen al Camp de Tarragona tot un conjunt de canvis de gran magnitud a nivell de patró d’assentament, que caldria interpretar com el resultat de l’establiment al territori d’una autèntica estructura cadastral romana, que serviria, principalment, per a traslladar a la població ibèrica a nous hàbitats, d’acord amb el nou sistema d’explotació del territori implantat per Roma.

Del nostre estudi es desprèn també la significació que tingué per a Tarraco la segona meitat del s. I a.C. i l’època d’August. Es tracta d’un període al llarg del qual es consolida com a veritable civitas romana, observant-se a nivell territorial l’aparició de centres terrissaires productors d’àmfores vinícoles i de nous assentaments rurals (alguns ja qualificables de villae), clars indicadors del desenvolupament de la producció de vi a la regió i de la implantació del “sistema de la vil·la”, sens dubte, el fenomen més important que esdevé al territorium de Tarraco a partir de les darreries del s. I a.C. i que es va desenvolupar al llarg de tot el període alto-imperial.

Una vegada s’han recollit i estudiat les dades arqueològiques, i s’han posat en relació amb les aportades per les fonts literàries, la epigrafia i la numismàtica, la qual cosa ens ha possibilitat una aproximació a l’evolució del poblament al Camp de Tarragona durant el període tardo-republicà, ens hem centrat en conèixer les característiques morfològiques del territori a l’Antiguitat, a partir dels elements antics observables encara al paisatge actual; és a dir, en realitzar l’estudi arqueomorfològic pròpiament dit.

Seguint les directrius establertes per la metodologia d’estudi desenvolupada al Centre de Recherches d’Histoire Ancienne de l’Université de Franche-Comté (Besançon, França), hem aconseguit detectar una orientació dominant al parcel·lari que respon a unes coordenades de 27º E respecte al nord geogràfic i es correspon relativament bé amb la xarxa teòrica de la centuriació de 20 X 20 actus i 710 m. Malgrat tot, no es descarta que algun altre mòdul de la centuriació pugui ser restituït sobre aquesta orientació, doncs (a partir de les restes detectades) es fa difícil establir la modulació de la centuriatio amb precisió, en referència tant al mòdul mètric (comprés entre 705 i 710 m. per centúria), com al propi mòdul de l’estructura intermèdia. Tampoc es descarta l’existència d’una altra orientació que respongui a un altre cadastre, però sempre haurem de considerar la detectada com la principal al nostre territori, que, per aquesta raó, i després de contemplar diverses possibilitats, hem decidit qualificar “A”.

Respecte a la cronologia, hem de concloure que caldria donar a aquesta estructura cadastral romana una datació de segona meitat del s. II a.C. Aquesta no respon a la pròpia estructura de la limitatio (és a dir, al seu mòdul, al tipus de xarxa establerta), doncs la centuriació de 20 X 20 actus fou la més àmpliament utilitzada per Roma, sense una cronologia determinada. Es basa, fonamentalment, en les variacions constatades al patró d’assentament, doncs la instauració del cadastre romà va comportar una profunda transformació a les pautes d’ocupació del territori.

English

The aim of this book is to present an ‘archaeomorphological’ and historical study of the rural hinterland of the ancient civitas of Tarraco during the Late Republican or Late Iberian period. Geographically called Camp de Tarragona, this plain runs between a chain of mountains and the Mediterranean coastline, drained by the rivers Francolí and Gaià.

A wide range of historical sources (literature, epigraphy, numismatics and archaeology) have been considered, suggesting several changes in this landscape in many respects. Especially significant are the variations in the ‘settlement pattern’ from the Middle Iberian Period to the Early Empire, as shown from our archaeological data, listing sites and their chronology. The latter half of the Second Century BC becomes crucial in order to explain these changes as severe transformations in the ‘settlement pattern’ may be attached to it. Probably, they were related to a Roman cadaster, whose objective was to settle down indigenous populations in new locations, according to Rome’s main policy, at the time, on provincial exploitation. Equally important is how Tarraco consolidated itself as a real Roman civitas. From the second half of the First Century BC to the time of Augustus, pottery production (esp. wine amphorae) and new rural settlements started to develop increasing. This development was the result of the implementation of the wine industry, clearly supported by a widespread expansion of the new ‘villae system’ in Tarraco’s territorium.

As soon as the archaeological material had been studied and related to the rest of our historical information, the attention focused on the morphological patterns of this region in Antiquity, from the evidence available in the present landscape (the so called ‘archaeomorphologic study’). Following the methodology established by the Centre de Recherches d’Histoire Ancienne de l’Université de Franche-Comté (Besançon, France), a main orientation (27º E to the North) has been detected in the landscape. This seems to correspond to a theoretical ‘orthogonal net’ of a centuriatio measuring 20 X 20 actus and 710 m. However, another modulation of the same centuriatio and even other orientations corresponding to other cadasters might be traced on the same landscape.

I believe that this cadaster should be dated to the latter half of the Second Century BC Unfortunately, we cannot fix such a date due to the modulation of the cadaster itself, because this kind of limitatio (20 X 20 actus) does not provide a precise chronology. Thus, our dating has to take into account the changes in the ‘settlement pattern’, namely the establishment of a cadaster, produced by the Roman intervention in the area.