El principio fundamental de la subasta, tanto en el mundo actual como en la Antigüedad, y que lo diferencia de otros tipos de venta, es el mecanismo de la puja y la adjudicación al mejor postor, que convierte este procedimiento en un acto público con la presencia física de los compradores potenciales. Tal como sucede hoy en día, el sistema de venta por subasta se aplicaba en el mundo romano en ámbitos socio-económicos diversos, tanto en la esfera pública como en la privada. Las fuentes relativas al tema iluminan esta práctica comercial desde diferentes puntos de vista: del objeto, el comprador, el vendedor, el intermediario, las circunstancias, etc. Como complemento a los trabajos emprendidos hasta la fecha, por parte sobre todo de los historiadores del derecho, esta monografía trata de aportar nuevas vías de análisis, prestando especial atención a la dimensión económica y política, o a la recepción sociológica del fenómeno. El estudio se inicia con un recorrido por las fuentes de época griega y por el conocido panorama del Egipto ptolemaico, antes de abordar la cuestión de las subastas militares en el mundo romano, problemática asociada al proceso de expansión militar de la República. El ritual del hasta sería igualmente aplicado en el ámbito civil; en las subastas desarrolladas en el foro público, y que tenían como objeto tanto el patrimonio de condenados, como tierras y bienes públicos, o servicios e impuestos. El tratamiento de estos aspectos responde a los evidentes paralelismos y elementos coincidentes entre la esfera pública y la privada. Las obras de Plauto y Catón constituyen los primeros testimonios conocidos de subastas privadas, proporcionando una valiosa información sobre la recepción de esta práctica en el siglo II a. C. A continuación, el estudio se adentra en la cuestión de la delimitación e identificación del mecanismo y las fases que componían este procedimiento de venta, así como en la caracterización y función de praecones, banqueros y otros intermediarios. Las referencias al régimen fiscal de las subastas romanas permiten identificar la existencia de una tasa aplicada exclusivamente a este tipo de venta, percibida conjuntamente con otros impuestos comerciales; como sucedía, por ejemplo, en el caso de las subastas de esclavos. Los testimonios evidencian, además, su recaudación a través de la intervención del banquero encargado de cobrar el precio de venta. En relación a esta cuestión, el trabajo presenta un análisis de la presencia de esta práctica en ámbitos de mercado de carácter temporal y permanente y su vínculo a su vez con determinados bienes y productos.

En el caso de las subastas patrimoniales, evocadas por autores diversos, aunque sobre todo por la obra de Cicerón y por su correspondencia, el trabajo se detiene tanto en las causas y circunstancias que provocaban este tipo de ventas (deudas, herencias, inversiones económicas, conflictos familiares,...), como en las estrategias socio-económicas que las acompañaban. El último capítulo está dedicado a la dimensión e instrumentalización ideológica de la venta al mejor postor, recurrida con frecuencia por emperadores y otros personajes vinculados al poder como eficaz recurso financiero y propagandístico, asociado en ocasiones al fenómeno de las proscripciones políticas.

Contemplada desde un enfoque económico, el ritual de la subasta facilita las posibilidades comerciales del acto, al fomentar la competencia y ofrecer una imagen de transparencia y oficialidad que contribuirían a su aceptación e integración en el sector privado, donde el Estado romano se limitaba a regular el correcto desarrollo del procedimiento, a evitar fraudes e irregularidades y a asegurarse un no poco relevante beneficio fiscal.

 

Català

El principi fonamental de la subhasta, tant en el món actual com a l’antiguitat, i que el fa diferent d’altres tipus de vendes, és el mecanisme de la licitació i l’adjudicació al millor ofertor, convertint aquest procediment en un acte públic amb la presència física dels compradors potencials. Tal com és freqüent als nostres dies, el sistema de venda per subhasta s’aplicava en el món romà a diferents àmbits socioeconòmics, tant a l’esfera pública como a la privada. Les fonts relatives al tema il•luminen aquesta pràctica comercial des de diferents perspectives: del objecte, el comprador, el venedor, l’intermediari, les circumstàncies, etc. Com a complement als treballs portants a terme sobre tot per els historiadors del dret, aquesta monografia pretén aportar noves vies d’anàlisi, com són, per exemple, la dimensió econòmica o política o la recepció sociològica del fenomen. L’estudi s’inicia amb un recorregut per les fonts d’època grega i per el conegut panorama de l’Egipte ptolemaic, abans d’emprendre la qüestió de les subhastes militars en el món romà, problemàtica associada al procés d’expansió militar de la República. El ritual del hasta seria igualment aplicat a l’àmbit civil; a les subhastes portades a terme al forum públic, i que tenien com a objecte tant el patrimoni dels condemnats, com terres i bens públics, o serveis i taxes. El tractament d’aquests aspectes respon als evidents paral•lelismes i elements coincidents entre l’esfera pública i la privada. Les obres de Plaute i Cató constitueixen els primers testimonis de subhastes privades, proporcionant a més a més dades importantíssimes per a la comprensió de la seva recepció al segle II aC. A continuació, l’estudi s’endinsa en la qüestió de la delimitació i identificació del mecanisme i les fases que componien aquest procediment de venda. Un tractament especialitzat és atorgat igualment a la caracterització i funció de praecones i banquers privats a les subhastes. Les referències al règim fiscal de les subhastes romanes permeten identificar l’existència d’una taxa aplicada exclusivament a aquest tipus de venda, percebuda conjuntament amb altres taxes comercials; com per exemple a les subhastes d’esclaus. Els testimonis evidencien, a més a més, la seva recaptació a través de la intervenció del banquer encarregat de cobrar el preu de venda. En relació a aquesta qüestió, el llibre presenta un anàlisi de la presència d’aquesta pràctica en àmbits de mercat de caràcter temporal i permanent, i el seu vincle amb determinats bens i productes.

En el cas de les subhastes patrimonials, evocades per autors diversos, però, sobretot, per Ciceró i la seva correspondència, el treball analitza tant les causes i circumstàncies que provocaven les vendes (deutes, herències, inversions econòmiques, conflictes familiars,...), com les estratègies socioeconòmiques a elles associades. L’últim capítol està dedicat a la dimensió i instrumentalització ideològica de la venda al millor ofertor, apel•lada freqüentment per emperadors i altres personatges vinculats al poder com un efectiu recurs financer i propagandístic, associat, en ocasions, al fenomen de les proscripcions polítiques.

Contemplada des d’una perspectiva econòmica, el ritual de la subhasta facilitava les possibilitats comercials derivades del acte, fomentant la competència i oferint una imatge de transparència i oficialitat que contribuirien a la seva acceptació i integració en el sector privat, on l’estat romà es limitava a regular el correcte desenvolupament del procediment, a evitar fraus i irregularitats i a assegurar-se un rellevant benefici fiscal.

 

English

An auction can be basically defined as a process of selling something to the highest bidder after a public competition between potential buyers. As nowadays this procedure, preceded by an official announce, was identified in the Antiquity in very different socio-economic spheres. This essay tries to fill the gap of some historiographical approaches to the topic, usually devoted to the juridical dimension of the phenomenon. The first chapters deal with the evolution of this procedure in the Greek and Hellenistic World, including the Graeco-Roman Egypt, where we identify some structures and elements later adopted by Roman auctions. The study of the military and public sphere let also establish some points of coincidence and influence between public and private auctions, being identified the last ones for the first time in Plautus’ Comedies and Cato the Elder’s De agricultura. The next chapter is devoted to the different forms of the sale-mechanism, and to the function and socio-economical characterization of praecones, bankers and other financial agents involved in private auctions. The available sources evidence, moreover, the existence of a particular percentage-tax levied at auctions, usually deducted by the banker from the price owed to the seller. The book supplies also an overview of commercial contexts and market places where auctions took place, paying likewise attention to particular goods and merchandises sold in this sphere. Another focal point is the phenomenon of patrimonial auctions and the examination of the common causes and circumstances attached to them (debts, inheritances and other familiar affairs, economic investments,...). The chapter provides also an accurate analysis of Cicero's work, and particularly of his Correspondence, illustrating the importance of these activities among the financial and economical interests of the Late-republican elite. This section includes also a dissection of auctions of art and luxury items, especially illuminated in Pliny’s the Elder’s Naturalis Historia. The last chapter is dedicated to the perception of auctions as ideological instrument. Beside the explicit political dimension of military auctions and of those related with the condemn of citizens and the confiscation of their patrimony, other kind of sales were conceived by sellers not only as useful short-term financial resources but also as acts of propaganda and self-representation. As ancient sources report, this phenomenon played a relevant part with the emergence of military and political rulers at the end of the Roman Republic, being as well successfully adopted by the Emperors.

 

Deutsch

Die Versteigerung läßt sich heute wie auch in der Antike als eine Verkaufsprozedur definieren, die in Anwesenheit der potentiellen Käufer und unter Leitung eines Ausrufers (dem praeco oder kêryx) öffentlich stattfindet. Bezeichnend für die Auktion ist der prinzipielle Zuschlag an das höchste Gebot, was das Verfahren als ein sozio-ökonomisches Korrektiv von Angebot und Nachfrage definiert. So wie heute kamen die römischen Auktionen in jedem Bereich des öffentlichen und privaten Lebens vor. Mit Blick auf Objekt, Verkäufer, Käufer und Vermittler sowie Umstände, Anlässe oder Kontexte etc. einer Auktion illustrieren die Quellen unterschiedliche Perspektiven dieser Praxis.

Nach einer Einführung und einem Überblick der Forschungsgeschichte sind die ersten Kapitel dem Ursprung und den Einflüssen der römischen Privatauktionen gewidmet. Sowohl manche wesentliche Aspekte der griechischen und der ptolemäischen Auktionen in Ägypten, als auch die militärischen und staatlichen römischen Versteigerungen werden hier betrachtet. Anschließend werden ebenfalls die Komödien von Plautus und Catos‘ De agricultura einbezogen, die in zwei unterschiedlichen Kontexten die ersten bekannten Fälle von Auktionen in der Privatsphäre belegen. Das nächste Kapitel beschäftigt sich mit der Prozedur des Verkaufes und die entsprechende Terminologie. Sowohl die Rolle des Ausrufers als auch die des Bankiers wird gleichfalls hier ausführlich untersucht. Während sich Kapitel 6 mit dem Steuerwesen und der Rolle des Staates in den Privatauktionen beschäftigt, soll in Kapitel 7 das Thema der Auktionen auf Märkten und in kommerziellen Einrichtungen untersucht werden. In diesem Bereich wird auch die Problematik des Verkaufsobjektes behandelt, unter anderem Handwerks- und Landwirtschaftsprodukte und natürlich Sklaven. Einen wichtigen Schwerpunkt der Arbeit nimmt das Thema der Vermögensauktionen ein (Kapitel 8). Die literarischen und juristischen Quellen beleuchten mehrere Anlässe und Umstände in Bezug auf diese Praxis, z. B. Schulden, Erbschaften, ökonomische Investitionen, Familienkonflikte etc. Besonders bemerkenswert in dieser Hinsicht ist Ciceros Werk, vor allem aber seine Korrespondenz, wonach die Vermögensauktionen eine sehr wichtige Rolle innerhalb der ökonomischen und politischen Strategien der spätrepublikanischen Eliten spielten. Eine direkte Verbindung zum Status einer Person vermitteln natürlich auch die Versteigerungen von Kunst- und Luxusobjekten, die in der Literatur oft als Ausdruck der luxuria erwähnt werden. Kapitel 9 ist dem Aspekt der ideologischen Rezeption der Auktionen bei den Römern gewidmet und setzt sich zum Teil mit der Problematik des Patrimoniums auseinander. Besonders interessant sind in diesem Bereich die propagandistischen Möglichkeiten der Versteigerung, die dem Verkäufer ein ideales Werbeszenario liefert, eine Art “Theatralisierung des Alltags”, die oft von Lyrikern oder Komödienautoren wie Plautus, Lucian, Apuleius, Juvenal oder Martial als literarisches Mittel benutzt wird. In diesem Kontext werden Auktionen nicht nur effektiven Finanzmittel sondern potentielle Instrumente der Macht. So unternahmen die Kaiser oder andere Persönlichkeiten in allen Zeiten nicht nur Versteigerungen von Vermögen ihrer politischen Feinde im Rahmen der Proskriptionen, sondern setzten manchmal auch ihre eigenen Güter zur Versteigerung aus.