Porf. Dr. J.M.Blázquez Martínez
Prof. Dr. José Remesal Rodríguez

Organismes finançadors: Proyecto I+D+i Ministerio de Ciencia e Innovación (HAR2008-00210). Real Academia de la Historia. Ayudas para Proyectos Arqueológicos en el Exterior del Ministerio de Cultura.

1. Introducció
   
   

   El Testaccio és un turó artificial, situat entre el riu Tíber i el mont Aventí, a Roma. Mesura aproximadament un quilòmetre de perímetre i té una alçada de prop de cinquanta metres. Es tracta d’un abocador d’època imperial romana format per l’acumulació de les restes de milions d’àmfores d’oli. La major part d’aquestes àmfores, més d’un 80%, provenien de la Bètica (Andalusia). La resta són àmfores d’oli del nord d’Àfrica i, en menor part, de la part oriental de l’Imperi. El Testaccio formà part sempre de la vida romana, de les seves tradicions i les seves festes, però no fou fins a finals del segle XIX quan es va conèixer la seva importància científica, gràcies als treballs del pare L. Bruzza i de H. Dressel.

   Damunt d’aquestes àmfores s’han conservat una sèrie d’inscripcions que, a la manera de les etiquetes modernes, ens aclareixen molts aspectes de l’organització de la producció i distribució de l’oli a l’antiguitat. Aquests epígrafs ens informen sobre l’organització de la producció de l’oli (les inscripcions impreses abans de la cocció de l’àmfora: segells i grafits), i sobre la comercialització i distribució del mateix (les inscripcions pintades sobre les àmfores: tituli picti). La informació així recollida és molt fèrtil, puix l’epigrafia de cada àmfora ens indica el nom del comerciant o transportista que la va portar fins a Roma, i un complex control fiscal que, a més, ofereix l’any exacte d’expedició de l’àmfora. Aquest fet converteix el Testaccio en un arxiu fiscal de molta importància per comprendre no només la història de la producció i comerç d’oli bètic i africà durant l’Imperi Romà, sinó també per ajudar a comprendre l’estructura general del comerç i la intervenció de l’Estat en si mateix.

   Un element més fa d’aquest arxiu una font capital per l’arqueologia europea: les àmfores d’oli bètic es varen difondre per tot l’Imperi Romà i, encara que es estrany trobar fora del Testaccio les inscripcions pintades (tituli picti), sí és freqüent, en canvi, trobar les inscripcions impreses sobre les àmfores (segells i grafits). Per aquest motiu la documentació del Testaccio ha esdevingut un fòssil director per a quasi totes les excavacions europees pertanyents al període de la dominació romana. Les inscripcions pintades en les àmfores del Testaccio poden precisar la cronologia dels segells impresos en les mateixes; per aquest motiu, els segells, a la seva vegada, poden ser útils per establir la cronologia de les excavacions allà on es trobin. 

   Des de 1989 figura a l’Acord Cultural entre Itàlia i Espanya la realització de les excavacions al Monte Testaccio (Roma). Excavacions encomanades a un equip d’investigació espanyol sota la direcció dels profs. José Mª. Blázquez Martínez i José Remesal Rodríguez.
   
   
2. Objectius
   
   

   L’objectiu principal del projecte és determinar la importància de la producció i circulació de l’oli bètic durant l’Imperi Romà i, en darrer terme, dotar a la investigació nacional i internacional de les dades necessàries per entendre l’economia de l’Imperi Romà i el paper que Hispània representava dins del concert econòmic d’aquesta època. De forma més general, l’objectiu del projecte és proposar hipòtesis científiques sobre l’entitat i naturalesa de les relacions entre Roma i algunes províncies per entendre l’organització i el funcionament global de l’Imperi Romà com a superestructura política i espai socioeconòmic.

   Els objectius específics del projecte són els següents:

   • Arrodonir el nostre coneixement global sobre l’evolució del Monte Testaccio; en concret, la seva topografia i el ritme de formació de les acumulacions de materials arqueològics que el constitueixen, entenent aquests fenòmens com a part d’un procés de gestió de l’abastament de la població de la Roma imperial. La darrera finalitat que es desprèn de reconstruir la tectònica del mont és proposar hipòtesis fiables sobre l’evolució de les importacions d’oli, en termes quantificables i comparables, durant el període indicat i establir així possibles etapes en la història del procés.
     
     

   • Obtenir dades susceptibles d’avaluació estadística, a fi d’establir hipòtesis científiques sobre la importància quantitativa de les exportacions de productes alimentaris a Roma, des d’algunes províncies, durant l’Alt Imperi. Arran d’això, s’intentarà definir l’evolució de les exportacions de les diferents províncies i la història general d’aquest circuit d’abastament.
     
     

   • Ampliar el corpus epigràfic relacionat amb els individus, institucions i mecanismes político-econòmics relacionats amb les exportacions d’oli a Roma. Es pretén, particularment, ampliar el corpus disponible de dades epigràfiques sobre onomàstica (comerciants, artesans, propietaris, funcionaris del fisc) i toponímia (ciutats, fundi), que actualment inclou varis milers de noms. Amb això es pretén conèixer millor les estructures econòmiques i socials de províncies com la Bètica i Àfrica Proconsular. D’altra banda, la informació toponomàstica ajudarà a comprendre l’evolució administrativa del control del comerç d’oli i el seu impacte en l’evolució política de l’Imperi Romà. Per dur a terme aquest objectiu, s’intenta reconstruir el sistema o possibles sistemes de representació epigràfica, en els què s’integren dades onomàstiques, econòmiques i fiscals, i la seva evolució.

   L’objectiu final és oferir a la comunitat científica un corpus epigràfic amb les dades obtingudes gràcies a aquest projecte, complementat amb les dades obtingudes a través dels projectes HAR2008-0210 del Ministerio de Ciencia e Innovación i 2009SGR00480 de la Generalitat de Catalunya.

   • Completar el conjunt de datacions (consulars) que aporten les inscripcions delta de les àmfores bètiques Dressel 20. La cronologia precisa de la documentació epigràfica recollida al Monte Testaccio, que es cenyeix a períodes de temps molt breus, pot proporcionar un punt de referència fonamental per datar seqüències estratigràfiques de bona part dels jaciments arqueològics centreeuropeus i de les ribes del Mediterrani. Val a dir que la identificació de tituli picti africans molt complexos pot aportar nous elements de referència cronològica.
     
     
3. Metodologia
   
   

   El mètode d’excavació consisteix en obrir sondejos de quatre metres quadrats (2x2) o sis metres quadrats (2x3) en funció de les característiques de l’indret d’excavació que s’esculli. En funció de la mesura del sondeig s’aprofundeix més o menys fins que recuperem entre 10 i 12 tones de material. Aquest volum, segons la nostra experiència, suposa el màxim de material que podem processar cada campanya i que ofereix entre 1500 i 2000 documents epigràfics. El sondeig es divideix en sectors d’un metre quadrat i s’excava en profunditats successives de 20 cm. Es fa servir aquesta tècnica d’estrats artificials perquè la cronologia la donen directament els materials (als tituli picti “delta” apareix la datació consular, característica singular del Testaccio).

   La nostra excavació té dues finalitats. Per una part, obtenir noves dades, per l’altra, conèixer la disposició del material al Monte, el qual el podem comparar amb un arxiu del què progressivament coneixem la localització topogràfica de la informació.

   Donades les característiques del Testaccio, on només hi ha material arqueològic sense terra, i on un metre cúbic d’excavació equival a un metre cúbic de material arqueològic, s’interromp l’excavació quan són extretes unes 12 tones de material, entre les que solen trobar-se, segons l’experiència acumulada, entre 1500 i 2000 documents epigràfics. Es pot dir que el Testaccio ofereix la més sorprenent proporció entre inversió i material científic útil trobat, dins del camp de l’arqueologia clàssica, encara més si tenim en compte la importància del material trobat per l’estudi tant de la història antiga d’Hispània, com per l’estudi de l’evolució del comerç i de l’administració fiscal del món romà.

   A l’excavació, degut a les característiques ja esmentades del jaciment, participa un grup compost pels responsables de l’excavació i un nodrit grup de col•laboradors del CEIPAC, becaris i estudiants de tercer cicle. A aquest grup s’afegeixen alguns estudiants italians, que col•laboren en les tasques de l’excavació i que justifiquen la nostra col•laboració amb col•legues i universitats italianes.

Bibliografia

Eschinardi F. (1697). Lettera famigliare sopra il monte Testaccio. Roma 1697.

Cancellieri F. (1813). "Gli antichi baccanali ed i giuochi di Agone e di Testaccio celebrati nel giovedì grasso, nel sabato e nella domenica di quinquagesima e per la festa dell'Assunta, ecc. ossia il Carnevale di Roma antico e moderno". Roma, manuscrito di 1813.

Reifferscheid. A. (1865). "Il Monte Testaccio". Bull.Ist.; pp. 235-240.

Bruzza L. (1872). "Sopra vari oggetti rinvenuti sul Testaccio e nell'Emporio romano". Bull.Inst. Roma; pp. 139ss.

Dressel H. (1878). "Ricerche sul Monte Testaccio". Ann.Inst., 50, Roma; pp. 118-192.

De Ruggiero, E. (1880). "Di alcune ricerche sul monte Testaccio". Fanfulla della Domenica, 3, Roma.

Dressel H. (1899). CIL XV. Corpus Inscriptionum Latinarum, vol. XV, pars II, fasc. 1.

Tomassetti G. (1904). "La vera leggenda del monte Testaccio". Fanfulla della Domenica, 19. Roma.

Bibliófilo Il. (1908). "Il Testaccio nell'immaginazione del medioevo". Rivista di Roma, 12. Roma 1908.

Orano D. (1912). Come vive il popolo a Roma. Saggio demografico sul quartiere Testaccio. Pescara.

Ludlum CH.P. (1938). "Amphora handless in the Museum of the American Academy in Rome". MAAR 15; pp. 5-20.

Lanciani R. (1941). "Il Testaccio e i prati del popolo romano". BCAR 42; pp. 241-250.

Pietrangeli C. (1946-48). "Notiziario: Testaccio". BCAR, 72; p. 214.

Etienne R. (1949). "Les amphores du Testaccio au III siècle". MEFRA, 41; pp. 151 ss.

Aström M.P. (1952). "Roman Amphora stamps from Monte Testaccio". Opuscula Archaeologica (Acta Instituti Regni Sueciae) 7; pp. 167-171.

Solin H. (1966-67). "Eine Amphoreneinschrift von Monte Testaccio mit eine neuer Datierungsformel". MDAI(R), 73-74.

Panella C., Manacorda D. (1972). "Il Monte Testaccio e l'ex Mattatoio". DArch., 3, 1; pp. 122ss.

Rodríguez Almeida E. (1972). "Novedades de epigrafía anforaria del Monte Testaccio". Récherches sur les amphores romanes (Collect. de l'École Française de Rome, 10); p. 107 ss.

Rodríguez Almeida E. (1975-76). "Bolli anforari del Monte Testaccio". I. BullCom, 84; p. 199 ss.

Rodríguez Almeida E. (1977). "I mercatores dell'olio della Betica". MEFRA, 91; p. 873 ss.

Rodríguez Almeida E. (1977-78). "Bolli anforari del Monte Testaccio". II. BullCom, 86; p. 109 ss.

Rodríguez Almeida E. (1978). "Vicissitudini nella gestione del commercio dell'olio betico da Vespasiano a Severo Alessandro". MAAR, 36; p. 277 ss.

Rodríguez Almeida E. (1980). "Alcuni aspetti della topografía e dell'archeologia attorno al Monte Testaccio". Producción y comercio del aceite en la Antigüedad, I. Madrid; p. 103 ss.

Rodríguez Almeida E. (1980). "Il Monte Testaccio, hoy: nuevos testimonios epigráficos". Producción y comercio del aceite en la Antigüedad, I. Madrid; p. 57 ss.

Rodríguez Almeida E. (1981). "Varia de Monte Testaceo". Cuadernos de la Escuela Española de Historia y Arqueología, 15.

Rodríguez Almeida E. (1984). Il Monte Testaccio: ambiente, storia, materiali. Roma.

Gallavotti Cavallero D. (1987). Guida rionali di Roma. Rione XX: Testaccio. Roma.

Rodríguez Almeida E. (1989). Los tituli picti de las ánforas olearias de la Bética. Vol. I. Universidad Complutense. Madrid.

Rodríguez Almeida E. (1990): "Revisitando el Testaccio". Le commerce maritime romain en Méditerranée occidentale. PACT 27 (1990). Ed. T. Hackens & M. Miró; pp. 369-390.

Blázquez Martínez J.Mª. (1991). "Excavaciones españolas en el Monte Testaccio. Nuevos datos". Revista de Arqueología nº 120.

Blázquez Martínez J.Mª. (1992). "El Testaccio. Un programa español de investigaciones". Revista de Arqueología nº 135.

Blázquez Martínez J.Mª. (1992). "The latest work on the export of baetican olive oil to Rome and the Army". Greece&Rome, Vol. XXXIX, nº 2; pp. 173-188.

Remesal Rodríguez J. (1992). "Excavaciones españolas en el Monte Testaccio (Roma)". Tribuna d'Arqueologia 1991-1992.

Grubessi O., Marini S. (1993). "Il monte delle anfore". Archeologia viva, 41.

Remesal Rodríguez J. (1993). "Il programa Testaccio: archeologia, archeometria e informatica". European Meeting on Ancient Ceramics. Barcelona.

Blázquez Martínez J.Mª , Remesal Rodríguez J., Rodríguez Almeida E. (1994). Excavaciones arqueológicas en el monte Testaccio (Roma). Memoria campaña 1989. Ministerio de Cultura (Dirección General de Bellas Artes y Archivos). Madrid.

Remesal Rodríguez J. (1994). "Los sellos en ánforas Dr. 20. Nuevas aportaciones del Testaccio". Epigrafia della Produzione e della distribuzione (Actes de la VII Rencontre franco-italienne sur l'épigraphie du monde romain, Roma, 5-6 juin 1992). Roma; pp.93-110.

Berni Millet P., Aguilera Martín A. (1995). "La Base de Datos Testaccio". Estudis sobre ceràmica antiga. Studies on Ancient Ceramics. Proceedings of the European Meeting on Ancient Ceramics. Barcelona; pp. 119-122.

Blázquez Martínez J.Mª. (1995). "Programa Testaccio". Rend. Mor. Acc. Lincei, s. 9, v. 6; pp. 791-808.

Burragato F., Di Russo P., Grubessi O. (1995). "Le anfore africane di Monte Testaccio (Roma). Considerazioni sulla composizione. Nota II". Estudis sobre ceràmica antiga. Studies on Ancient Ceramics. Proceedings of the European Meeting on Ancient Ceramics. Barcelona; pp. 115-118.

Remesal Rodríguez J. (1995). "Epigrafía y arqueometría: El programa Testaccio". Estudis sobre ceràmica antiga. Studies on Ancient Ceramics. Proceedings of the European Meeting on Ancient Ceramics. Barcelona; pp. 109-113.

Di Filippo M., Grubessi O., Toro B. (1996). "Progetto Testaccio: un esempio di applicazione del metodo gravimetrico nell'area archeologica del Monte Testaccio (Roma)". Actes du colloque de Périgueux 1995, Supplément à la Revue d'Archéométrie; pp. 31-36.

Malizia G. (1996). Testaccio. Roma.

Ramieri A.M. (1997). "Il Monte Testaccio". Forma Vrbis anno II nº1; pp. 4-11.

Remesal Rodríguez J. (1997). "Monte Testaccio". Hispania Romana: desde tierra de conquista a provincia del Imperio. Ed. ELECTA, Madrid; pp. 81-85.

Blázquez Martínez J.M., Remesal Rodríguez J. (Eds.). (1999). Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma) I. Col.lecció Instrumenta nº 6. (Union Académique International, Corpus International des Timbres Amphoriques (Fascicule 7) ). Universitat de Barcelona; bajo los auspicios de la Real Academia de la Historia. Barcelona. 558 pp.

Blázquez Martínez J.Mª., Cabrero J. (2001). "Un monte de aceite andaluz". La Aventura de la Historia, nº 29, Año 3. Marzo 2001; p.68-73.

Ramieri A.M. (2001). "Un monte di cocci". Archeo, anno XVII numero 2 (192) febbraio 2001; pp. 46-55.

Blázquez Martínez J.M., Remesal Rodríguez J. (Eds.). ( 2001 ). Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma). II. Col·lecció Instrumenta vol. 10. Proyecto Amphorae, bajo los auspicios de la Real Academia de la Historia. Universitat de Barcelona. Barcelona, 2001. 497 pp. ISBN 84-475-2623-2 (v.2).

Aguilera Martín A. (2002). El monte Testaccio y la llanura subaventina. Topografía extra portam trigeminam. Roma: Escuela Española de Hstoria y Arqueología. CSIC. 260 p. ISBN 84-00-08039-4.

Blázquez Martínez José Mª, Remesal Rodríguez José (Eds.). (2003). Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma) III. Col·lecció Instrumenta 14. Union Académique International, Corpus International des Timbres Amphoriques (Fascicule9). Bajo los auspicios de la Real Academia de la Historia. Universitat de Barcelona. Barcelona; 678 páginas. ISBN 84-475-2769-7.

Aguilera Martín A., Revilla Calvo V. (2004). "Novedades de epigrafía anfórica norteafricana en el Monte Testaccio (Roma)". L’Africa romana XV, Tozeur 2002, Roma 2004, pp. 1445-1471.

Remesal Rodríguez J. (2004). "L’Afrique au Testaccio". L’Africa romana XV, Tozeur 2002, Roma 2004, pp. 1077-1090.

Remesal Rodríguez J. (2005). "Escrito en barro: el Monte Testaccio y la Historia Augusta". Bonamente, G.; Mayer, M. (ed.), Historiae Augustae. Colloquium Barcinonense, Bari, pp. 249-256.

Blázquez Martínez José Mª, Remesal Rodríguez José (Eds.). (2007). Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma) IV. Col·lecció Instrumenta 24. Union Académique International, Corpus International des Timbres Amphoriques (Fascicule 12). Bajo los auspicios de la Real Academia de la Historia. Universitat de Barcelona. Barcelona; 602 páginas. ISBN 978-84-475-3226-1.

Berni Millet, P. (2009). Epigrafía anfórica de la Bética. Nuevas formas de análisis. Col·lecció Instrumenta 29. Union Académique International, Corpus International des Timbres Amphoriques (Fascicule 14). Bajo los auspicios de la Real Academia de la Historia. Universitat de Barcelona. Barcelona; 638 páginas. ISBN 84-475-3340-4.

Blázquez Martínez José Mª, Remesal Rodríguez José (Eds.). (2010). Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma) V. Col·lecció Instrumenta 35. Union Académique International, Corpus International des Timbres Amphoriques (Fascicule 17). Bajo los auspicios de la Real Academia de la Historia. Universitat de Barcelona. Barcelona; 624 páginas. ISBN 978-84-475-3455-5.