Un dels objectius principals de la ciència ha de ser donar la màxima difusió posible als resultats de la investigació, buscant apropar la universitat a la societat, móns que algunes vegades sembla que naveguen per universos diferents. Això sempre ha estat difícil per la manca de canals de transmissió de la informació. L'aparició de la xarxa d'Internet permet una vertadera revolució copernicana en aquesta situació. Per d'altre banda, en el camp de l'arqueologia, Internet està oferint la possibilitat d'accedir a col·leccions de museus o visitar conjunts arqueològics. Nosaltres presentem aquesta exposició com una novetat. El grup d'investigació CEIPAC, de l'àrea d'Història Antiga del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona, ofereix als usuaris d'Internet l'exposició virtual del Monte Testaccio, exposada a la Universitat de Roma "La Sapienza" pels professors M. Burragato i O. Grubessi del Dipartimento di Scienze della Terra d'aquesta universitat. L' exposició és el fruit de la col·laboració entre els departaments de la universitat de Barcelona i de la università di Roma.
El disseny i la realització de la pàgina WWW de l'exposició és fruit de les idees i el treball de:
P. Berni, |
M. Cubero, |
A. Aguilera |
| berni@trivium.gh.ub.es | cubero@trivium.gh.ub.es | aguilera@trivium.gh.ub.es |
CEIPAC: Centre per a l'Estudi de la
Interdependència Provincial a l'Antiguitat Clàssica
D.S.T.U.R.: Dipartimento di Scienze della Terra dell'Università di Roma, "La
Sapienza"
Presentació
- TEXT: J. Remesal.
- IMATGES:
- El Monte Testaccio al final del segle XIX. (fot. E. Rachler, coll. R. Lucignani). Composició: CEIPAC, P. Berni, M. Cubero.
- El Testaccio vist des de la cara occidental (CEIPAC, A. Aguilera).
- Heinrich Dressel (DIVERSOS AUTORS. Producción y comercio del aceite en la antigüedad. Primer congreso internacional. Madrid: 1980, pàg.14).
- Georges Bonsor (AMORES CARREDANO, Fernando de; FERNÁNDEZ LACOMBA, Juan. Bonsor y su colección. Un proyecto de museo. Mairena de Alcor: 1994).
- Visita a l'excavació de l'Excma. Sra. ambaixadora d'Espanya a Roma (CEIPAC, R. Álvarez).
- TEXT: J. Remesal, V. Revilla.
- IMATGES:
- Foto aèria del Monte Testaccio (LGM).
- Les rutes annonàries de l'oli bètic (CEIPAC, P. Berni).
- Àmfores Dressel 20 del derelicte de Cabrera III (DIVERSOS AUTORS. La arqueología subacuática en España. Madrid, 1990: pàg.51).
- Nau de càrrega transportant àmfores Dressel 20 (mosaic del Piazzale della Corporazioni di Ostia Antica, statio núm. 52).
- Els ports de Claudi i Trajà a la desembocadura del Tíber (Affresco di Danti).
- Operació de descàrrega d'àmfores (mosaic del Piazzale delle Corporazione di Ostia Antica, statio núm. 23).
- Restes de l'antic port fluvial de Roma a la Marmorata (CEIPAC, S. Morretta).
- TEXT: J. Remesal, V. Revilla.
- IMATGES:
- Inscripció conservada al pòrtic de l'església de Sta. M. in Cosmedin de Roma (foto: Polticelli).
- El Monte Testaccio en un plànol de Roma d'A. Tempesta (1593).
- Vell gravat del Monte Testaccio amb viacrucis.
- Decret municipal de 1744, amb la reiteració de la prohibició (de 1742) de pasturar i extreure material del Testaccio (Archivio Capitolino, reproduït R. Lucignani).
- El Monte Testaccio en un plànol de Roma de F. de Paoli (1623).
- TEXT: J. Remesal, V. Revilla.
- IMATGES:
- El mur d'àmfores Dressel 20 aparegut a l'excavació del Testaccio (CEIPAC, Test.91).
- Planta del Monte Testaccio amb la indicació dels diversos dipòsits (CEIPAC, P. Berni).
- Plataforma occidental (CEIPAC, P. Berni).
- Plataforma oriental (CEIPAC, P. Berni).
- TEXT: B. Toro, M. Di Filippo.
- IMATGES:
- Model gravimètric del Monte Testaccio (DSTUR, B. Toro, M. Di Filippo).
- Carta gravimètrica de les anomalies de gravetat residual (DSTUR, B. Toro, M. Di Filippo).
- TEXT: J. Remesal, V. Revilla.
- IMATGES
- Taula tipològica de les àmfores oleiques bètiques (CEIPAC, P. Berni).
- Fases de muntatge d'una àmfora Dressel 20 (CEIPAC, R. Álvarez).
- TEXT: J. Remesal, V. Revilla.
- IMATGES:
- Segell bètic: II (duorum) CAMILI / MELISSI. El segell es refereix a una família productora d'oli de mitjan segle III dC (procedeix de Las Delicias, taller pròxim a l'antiga ciutat d'Astigi) (CEIPAC, Test. 95/50).
- Fragment d'àmfora Dressel 20 amb el conjunt epigràfic.
Titulus X[---]V (al coll, la tara de l'àmfora en lliures romanes). Titulus FISCI RATIONIS [PATR]I/MONI STAT PO[---] (a l'esquena el nom del mercator, que en aquest cas és el mateix estat). Titulus CCXVI (al ventre, el pes net de l'àmfora en lliures romanes) (CEIPAC, Test. 92/359).- Àmfora Dressel 20 de la primera meitat del s. III dC amb la reconstrucció de les inscripcions postseverianes a partir de diversos exemples provinents del Testaccio (CEIPAC, P. Berni).
- TEXT: O. Grubessi.
- IMATGES:
- Es nota la diferència entre les pastes de les dues tipologies d'àmfores nord-africanes i el característic "cor negre" que ens indica la modalitat de la cocció (DSTUR, O. Grubessi).
- Observació macroscòpica d'un fragment ceràmic (DSTUR, O. Grubessi).
- Observacions opticoelectròniques (SEM). La imatge evidencia la descomposició de la calcita i la probable formació d'un nou mineral. Tot això suggereix temperatures de cocció superiors a 750 ºC (DSTUR, O. Grubessi).
- Anàlisi mineralògica per difracció de raigs X. Las traces difractomètriques permeten disposar d'informació dels tipus mineralògics presents després dels processos de cocció i abandonament ( DSTUR, O. Grubessi).
- Les anàlisis tèrmiques diferencials i termoponderals donen informació referent als efectes que incideixen en el material quan aquest és exposat a un tractament tèrmic amb elevades temperatures. Això produeix fenòmens de trasformació, deshidratació, descomposició, transició de fase i variació de pes (DSTUR, O. Grubessi).
- Resultats de les anàlisis per termoluminiscència emprades per a la datació de les àmfores bètiques (DSTVR, O. Grubessi).
- Elaboració estadística. El tractament estadístic de les dades extretes essencialment de l'anàlisi química permet mostrar diagrames que, en aquest cas (àmfores africanes), són discriminades segons la procedència (DSTUR, O. Grubessi).
- TEXT: O. Grubessi.
- IMATGES:
- Part del full núm. 76 de la Carta de Síntesis Geológica Nacional de España, que representa l'àrea de producció de les àmfores.
- Elaboració estadística de les dades (dendrograma) de les anàlisis químiques. És evident l'associació de les mostres de la mateixa procedència ( DSTUR, O. Grubessi).
- TEXT: J. Remesal, V. Revilla.
- IMATGES:
- Mapa dels centres productors d'àmfores situats a la riba dels rius Guadalquivir i Genil (Andalusia, Espanya) (CEIPAC, C. Carreras, P. Berni).
- Reconstrucció d'un forn per a la cocció d'àmfores Dressel 20 (CEIPAC, R. Álvarez).
- Forn d'Arva (Alcolea del Río, Sevilla) (CEIPAC, J. Remesal).
- Forn d'Arva (Alcolea del Río, Sevilla) (CEIPAC, J. Remesal).
- Forn d'El Tejarillo (Alcolea del Río, Sevilla). Encara conserva una alçada de quatre metres.
- TEXT: F. Burragato, O. Grubessi, M. Di Filippo, J. Remesal.
- IMATGES:
- Arva està situada a mig camí entre Sevilla i Còrdoba. BENGSTON, V.; MILOJCIC. Das Römerreich Augustus bis Traian. A: Grosser historischer Weltaltas I. pàg.34.
- Mostra F1 (Nicols X, 20 x). Típica barreja del rajol d'un forn. És reconeixible l'heterogeneïtat dels materials utilitzats en la barreja. Es nota la presència de quarsites, roques metamòrfiques i fragments calcaris (DSTUR).
- Mostra F2 (Nicols X, 20 x). Típica barreja del rajol d'un forn. Es nota la presència de vacuols produïts per incrustacions vegetals, eliminats per la combustió, en les cuals apareixen cristalls aciculars de calcita secundària de neoformació (DSTUR).
- Mostra F1 (Nicols X, 20 x). Inclusió de roca metamòrfica (metagranit), típica de l'àrea, present en la barreja (DSTUR).
- Difractograma X d'un rajol de la volta d'un dels forns, ja conegut. Es pot apreciar l'absència total del mineral argilós (a F1 i F2) a causa de les elevades temperatures que assolien els forns (DSTUR).
- Mapa del gradient magnètic vertical dZ/dz (DSTUR).
- Perfil del gradient magnètic vertical dZ/dz. (DSTUR).
- TEXT: J. Remesal, V. Revilla.
- IMATGES:
- Mapa de la Mediterrània central indicant les àrees productores de l'Àfrica septentrional, els tipus amfòrics de cada zona i les principals rutes entre Àfrica i Roma (CEIPAC, P. Berni).
- Àmfores africanes: africana I i II, tripolitana I i III (CEIPAC, P. Berni).
- Segell imprès al coll d'una àmfora Tripolitana [...]ATA (CEIPAC, Test. 89/243).
- Inscripció pintada en vermell al coll d'una àmfora Tripolitana QSMS. Es tracta probablement dels tria nomina abreviats del mercator (CEIPAC, Test. 94/190).
- TEXT: F. Burragato.
- IMATGES:
- Fotografia de seccions d'àmfores africanes vistes al microscopi polaritzador. Vegeu la major porositat de les tunisianes (A) respecte a les tripolitanes (B) (DSTUR, F. Burragato).
- Del traçat difractomètric es pot extreure la natura mineralògica de la barreja ceràmica (DSTUR, F. Burragato).
- Corba porosimètrica. Les corbes més escalonades són característiques de materials menys porosos i són semblants a les de mostres d'àmfores tripolitanes; les menys escalonades són de mostres d'àmfores de la Bizacena (DSTUR, F. Burragato).
- TEXT: J. Remesal.
- IMATGES:
- Estàtua de l'emperador August di Prima Porta (foto d'E. Simon. Augustus. Kunst und Leben in Röm un die Zietenvende. München: 1966).
- Fotografia d'un relleu de l'Arc de Benevento representant la distribució d'aliments al poble. (foto de F. Hasse. Der Trajansbogen in Benevent. Mainz: 1966).
- Mapa de Britània mostrant la densitat de les àmfores Dressel 20 importades des de la Bètica (CEIPAC, C. Carreras).
- Les províncies de l'Imperi romà.. BENGSTON, V.; MILOJCIC. Das Römerreich Augustus bis Traian. A: Grosser historischer Weltaltas I. pàg.34.
- IMATGES:
- Els jocs del Testaccio en una pintura a l'oli anònima de 1570 (Museo Nazionale di Palazzo Venezia, Roma).
- Bacanals de Roma al Testaccio (gravat acquarellata conservat al Gabinetto Comunale delle Stampe di Palazzo Braschi, Roma).
- Gravat anònim del s. XVII amb la representació de la formació del Monte Testaccio. Mostra la creença de l'època, fonamentada en el fet que s'havia format amb les deixalles dels forns circumdants.
- El Monte Testaccio al final del s. XIX (fot. E. Rachler, coll. R. Lucignani).
- Les grutes als peus del Testaccio els anys quaranta (Coll. R. Lucignani).