EXPOSICIÓ
EL MONTE DE LES ÀMFORES
El Monte Testaccio a Roma

 Presentació

Conferència inaugural: dimecres 15 de gener de 1997, a les 16.00 hores, Aula Magna (Univ. di Roma "La Sapienza").
Prof. Dr. José Remesal Rodríguez
(Universitat de Barcelona)
remesal@trivium.gh.ub.es

"La contribució del Monte Testaccio al coneixement de l'economia romana en el període imperial"

Magnífic Rector, Excel·lentíssim Ambaixador d'Espanya a Roma, senyores i senyors,

Tinc l’honor de representar en aquesta seu el grup de treball que, sota la direcció del Prof. Dr. J. M. Blázquez Martínez, ha realitzat les excavacions al Monte Testaccio. Vull citar aquí un text de Miguel de Cervantes que en la seva novel·la El licenciado Vidriera fa dir al seu personatge, que es creia de vidre:

"¿Qué me queréis, muchachos porfiados como moscas, sucios como chinches, atrevidos como pulgas? ¿Soy yo por ventura el Monte Testaccio de Roma, porque que me tiráis tantos tiestos y tejas?" La visió cervantina del Monte Testaccio coincidia amb la tradició popular d'aquella època. Per als romans de l'època de Cervantes, era, de fet, un abocador on havien estat llançades les àmfores que arribaven a Roma amb diversos productes pagats com a tribut a totes les províncies de l'Imperi romà. Aquest abocador era considerat un símbol de l'orgull i del poder de la Roma antiga.

Probablement, fou per aquest motiu que el Monte s'ha conservat a través dels segles. Segons la documentació coneguda, el turó era propietat del poble romà, que defensava molt estrictament aquesta prerrogativa, fins al punt de preveure penes per a qui s'emportés fragments amfòrics. La tradició popular tenia raó només en part; certament, al Testaccio s'hi troben els contenidors que portaven els tributs a Roma, però quasi tots són procedents d'una única província, la Bètica, i contenien sobretot un producte, oli d'oliva.

Fins al final del segle passat, el Testaccio fou un lloc de trobada per al poble romà; a la Edat Mitjana hi tenien lloc festes de Carnestoltes i durant molt de temps, per la seva semblança amb el Calvari, hi tingueren lloc viacrucis, recordats per la creu que encara avui en dia es troba a la part més alta. En el segle XVI es construïren a l'interior de la base tavernes, on el vi es conservava particularment fresc. L'existència d'aquestes tavernes va reforçar el caràcter lúdic del Monte i del seu entorn fins al final del segle passat, quan començà la urbanització de la zona.

El Testaccio vist des de la cara occidental.

És molt conegut que al Testaccio apareixien freqüentment nanses segellades abans de la cuita de l'àmfora. En la segona meitat del segle XIX, Mossèn Bruzza va començar a interessar-se en aquests materials i féu una col·lecció com ja havia fet Marini.

Quan Mommsen organitzà el Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) va encarregar al seu alumne H. Dressel l'estudi de l'Instrumentum domesticum de Roma. Aquest fou el motiu pel qual va començar a ocupar-se del Monte Testaccio i dels seus segells. La Fortuna li va somriure i en un fred i plujós matí va descobrir que sobre aquells fragments d'àmfora hi havia inscripcions pintades amb tinta negra. Després de moltes nits d'insomni, Dressel aconseguí desxifrar aquests escrits. La gran quantitat de material excavat per ell va fer del Testaccio, ja no un abocador, sinó un arxiu. Un arxiu sense llibreries, sense seccions, sense ordre aparent, però malgrat tot, un arxiu.

Les interpretacions de les inscripcions pintades sobre les àmfores van permetre a Dressel precisar que procedien de la Bètica i que, a més a més de mesures de capacitat, a sobre s'hi escrivien noms, que ell interpretà que eren els dels propietaris de l'oli. Altres documents epigràfics demostraren que eren els noms dels transportistes i dels comerciants. A més a més, hi ha moltes dades fiscals que ens informen, no tan sols de l'administració duanera de la bètica, sinó també de l'evolució administrativa de l'Estat romà; i la importantíssima datació consular ens ofereix una datació absoluta per a les nostres troballes.

Aquestes dades fan del Monte el major arxiu de caràcter econòmic del Món Romà, amb la peculiaritat que aquestes dades comporten una informació puntual i precisa sobre el comerç d'un dels aliments principals de la dieta mediterrània: l'oli d'oliva.

A la fi dels seus estudis, Dressel en va publicar el resultat en el volum XV del CIL, afirmant que dels oblidats fragments amfòrics del Testaccio en sorgia una nova llum per al coneixement del Món Romà. Durant molt de temps ningú es va ocupar d'aquest arxiu. El 1972 Rodríguez Almeida va publicar un treball que va cridar l'atenció una altra vegada sobre el Monte. Al mateix temps, M. Ponsich reprenia els treballs que G. Bonsor, contemporani de Dressel, havia realitzat sobre les troballes amfòriques de la Bètica.

Heinrich Dressel.

Georges Bonsor.

Les dades trobades al Testaccio havien revolucionat el coneixement sobre l'economia romana, però no han tingut la rellevància que els correspon fins a un segle després, quan les dades del Testaccio han estat posades en relació amb les obtingudes per Bonsor a la Bètica.

El conjunt d'aquests treballs ha estimulat la curiositat dels investigadors fins al punt de fer improrrogable una excavació al Testaccio.

Després de llargs preparatius, el 1989, els organismes competents italians i espanyols, als quals aquí públicament dono les gràcies, van autoritzar un equip d'historiadors i arqueòlegs de les universitats de Madrid i Barcelona a iniciar les excavacions al Monte i a estudiar, juntament amb alguns geòlegs del Dipartimento di Science della Terra di la Università di Roma "La Sapienza", els materials del Monte Testaccio.

Visita a l'excavació de l' Excma. Sra. ambaixadora d'Espanya a Roma.
D'esquerra a dreta: Prof. J.M. Blázquez Martínez (Univ. Madrid, director de l'excavació),
al darrere Prof. B. Toro (Univ. di Roma, responsable investigació arqueomètrica),
Sr. C. Aragón (agregat cultural d'Espanya a Roma),
Excma. Sra. Rico Godoy (ambaixadora),
Prof. O. Grubessi (Univ. Roma, responsable investigació arqueomètrica),
Prof. J. Remesal Rodríguez (Univ. Barcelona, codirector de l'excavació).

 

Només cal obrir un diari dels nostres dies per entendre que el món es divideix entre aquells que tenen recursos alimentaris en abundància i aquells a qui els manquen. La Unió Europea té entre els seus problemes principals el control de la producció i de la redistribució dels aliments, tant a nivell intern com extern, quant als països del tercer món, per exemple, que han de pagar els materials industrials amb matèries primeres o productes agrícoles, condicionant directament la política agrària europea.

En aquest sentit, la manera com l'Imperi romà va resoldre els seus problemes d'abastiment és particularment interessant. L'Imperi romà, que va controlar un espai més gran que l'actual Unió Europea, va crear una unitat política, un ordre legislatiu superior, les lleis romanes, una economia integrada i una llengua franca, el llatí. Aquestes característiques constitueixen les màximes aspiracions actuals de la Unió Europea. No seria correcte comparar el sistema econòmic modern a l'antic perquè dos elements fonamentals els separen: la rapidesa de les comunicacions i l'abaratiment de les despeses de transport. Sense cap mena de dubte, és interessant, sigui per al home del carrer com per al culte, conèixer com un sistema cultural sobre el qual s'ha basat el nostre va resoldre aquests problemes. El coneixement d'aquest fet històric, encara que no és una solució directa al nostre problema, ens ajuda a conèixer i comprendre un fet determinant de la nostra història.

August va entendre perfectament la importància política del control de l'abastiment de Roma i de l'exèrcit i va ser per aquest motiu que, creant la Preafectura annonae, va assumir el control de la producció de gra d'Egipte i l'oli de la Bètica.

Avui, com ahir, l'actuació de l'Estat dins la vida econòmica és un dels elements fonamentals de l'evolució del sistema polític. Avui, com ahir, les decisions sobre la vida econòmica no són per si mateixes tant econòmiques com polítiques.

Si bé Dressel havia anomenat les inscripcions sobre els fragments amfòrics del Testaccio "minuzie epigrafiche", les informacions abundants que ens proporcionen han obert moltes finestres sobre la història del comerç i de la producció alimentària de l'Imperi romà, sobre el tipus de control que el govern central ha exercit sobre la perifèria i la influència política que aquesta ha tingut en el desenvolupament polític de l'Estat romà.
.

 * * *

* WWW realització i autors
* L'exposició a Roma