 |
El TESTACCIO: UN MONTE D'ÀMFORES USADES |
|
El TESTACCIO: UN MONTE D'ÀMFORES USADES |
El Testaccio és un turó
artificial amb una base vagament triangular, situat a la riba esquerra del Tíber, a la
zona sud-est de Roma. Té una altura d'aproximadament 35 m, un perímetre de 1.490 m i una
superfície d'aproximadament 2.200 m2.
Es tracta d'un petit turó, però durant un temps fou definit com el més gran dels set turons artificials de Roma: Augusto, Cenci, Citorio, Giordano, Savelli, Secco. El seu nom actual deriva del mot llatí testa, que significava rajol: deu el seu origen a l'abocament regular de les àmfores trencades, la majoria, d'oli. D'aquí prové el nom popular de Monte dei Cocci.
Foto aèria del Monte Testaccio.
La major part dels recipients provenien de la Bètica, l'actual Andalusia, a l'Espanya meridional, i la resta, del Nord d’Àfrica (actualment Tunísia i Líbia).
La unificació política de la Mediterrània va estimular el desenvolupament dels circuits d’intercanvi. La intensificació de la circulació d'homes i de mercaderies, de manera lliure o incentivada per les necessitats estatals, va facilitar el desenvolupament tecnològic de la infraestructura i del transport.
| Aquest desenvolupament és particularment evident en la navegació, que va
ser el mitjà principal per transportar carregaments voluminosos a llargues distàncies i
a un cost baix. La recuperació d'un gran nombre de vaixells d'època imperial naufragats
al llarg de la ruta que relacionava Roma amb les províncies, ha permès conèixer les
característiques tècniques i la organització dels carregaments. La navegació que es produïa d'abril a setembre era essencialment de cabotatge, però
el tonatge i la capacitat dels vaixells variava molt. |
 |
Àmfores Dressel 20 del derelicte de Cabrera III (mitjants s. III. dC). |
|
 |
|
| Nau de càrrega transportant àmfores Dressel 20. |
El primer port de Roma va ser Pozzuoli, però tot seguit els ports de
Claudi i de Trajà, a les boques del Tíber, constituïren el principal punt de
distribució de béns i viatgers.
Els ports de Claudi i Trajà a la desembocadura del Tíber.
Operació de descàrrega d'àmfores.
| La destinació final d'un carregament d'àmfores, com de tants altres productes, era
el complex de ports i de magatzems que hi havia als peus de l'Aventí. Aquí es va
formar el Monte Testaccio, un gran abocador d'àmfores usades, que ha esdevingut una
extraordinària mina de dades per a la història econòmica de l'Imperi romà. |
 Restes de l'antic port fluvial de Roma a la "Marmorata". |
