 |
EL MONTE DE LES ÀMFORES: MITE I REALITAT |
|
EL MONTE DE LES ÀMFORES: MITE I REALITAT |
Aquesta enorme acumulació que s'ha format entre els segles I i III dC no era segons la mentalitat dels antics, un monument digne de ser recordat, de manera que durant segles i segles no és mencionat enlloc.
La notícia més antiga és una inscripció del segle VIII, conservada al pòrtic de
l'església de Sta. M. in Cosmedin, que fa referència a la propietat de la diaconia, que
havia rebut en donació.
 |
"bineas tabul(arum
duarum et semis) qui sunt in Testacio".
Inscripció conservada al pòrtic de
l'església de Sta. M. in Cosmedin (Roma).
|
Les opinions referents al turó abundaren i la fantasia popular va originar diverses llegendes que pretenien interpretar el Testaccio: acumulació de les runes de la Roma incendiada per Neró, dipòsit per a les mercaderies, vasos trobats a les urnes funeràries quan foren destruïts els colombaria de Via Ostiense.
La hipòtesi més elaborada sostenia que el Monte es formà a partir de les
restes de les àmfores arribades a Roma com a tribut pagats de totes les províncies, com
traduïa el 1882 Arturo Graf del Llibre Imperial:
 El Monte Testaccio en un plànol de Roma d'A. Tempesta (1593). |
"Els tributs arribaven a Roma en vasos de terra
cristal·litzats amb diversos colors, i això va permetre als romans fer-ne perpètua
memòria, perquè com el tribut es trobava ja a Roma, trencaven i llaçaven el vas en un
lloc que sembla un gran pujol [...] on es troba el sepulcre de
Rem". |
 Vell gravat del Monte Testaccio amb viacrucis. |
Després de l'Edat Mitjana, fou el lloc preferit pels romans per celebrar els violents
rituals de Carnestoltes, per les festes de la verema i per cerimònies religioses. Per la semblança amb el Calvari, s'instal·là sobre el seu pendent un viacrucis, que
encara és recordat avui en dia per la creu situada en la part més alta del Monte. |
Però també va ser emprat com a cantera de materials per consolidar el sòl dels
fangosos carrers propers o per construir, excavant el seu interior, excel·lents tavernes
de temperatura justa i constant.
Decret municipal de 1744,
amb la reiteració de la prohibició (de 1742)
de pasturar i extreure material del Testaccio.El Monte Testaccio
en un plànol de Roma
de F. de Paoli (1623).
