LES ÀMFORES BÈTIQUES: UN ENVÀS NO RETORNABLE

 

En l’antiguitat les àmfores eren el recipient de transport i emmagatzematge per excel·lència. El seu baix cost permetia  fabricar-les en massa i, un cop buides, reutilitzar-les de diverses maneres o senzillament abandonar-les.

El material del Testaccio està constituït en més del 80% per àmfores bètiques. Dressel, en la seva taula tipològica, les catalogà con el núm. 20. Es tracta d'un recipient particularment indicat per al transport marítim, resistent, de grans dimensions i amb una característica forma globular que la diferencia de qualsevol altre tipus amfòric. Aquestes àmfores pesen prop de 30 kg i tenen una capacitat de 70 kg. L'alçada oscil·la entre els 70cm i els 80 cm. I el seu diàmetre és de prop de 60 cm.

És ben coneguda l'evolució tipològica dels recipients oleics bètics des d'època d'August fins a mitjan segle III dC. Durant tot aquest període van mantenir excepcionalment la forma esfèrica; les diferències consisteixen en un progressiu empetitiment del coll, nanses cada cop més curtes i variacions del perfil de la boca.

Malgrat aquestes diferències i el fet que van ser realitzades en nombrosos llocs del curs del Guadalquivir, aquests recipients presenten una notable homogeneïtat. A partir de mitjan segle III, les àmfores Dressel 20 es transformen en recipients de menor contingut i major diversitat tipològica. Aquests tipus són coneguts com a Tejarillo I i Dressel 23.

L'exportació de l'oli bètic és coneguda, gràcies a aquests recipients, fins al segle V i la seva difusió fou tan àmplia que és freqüent trobar-les en moltes localitats de l'occident romà.

La fabricació d'un recipient per al transport constituïa un procés complex. Primer es modelava la panxa, practicant un petit forat al fons que en facilités l'assecament.

Quant l'argila estava quasi seca, amb un petit tap es tancava el forat de la base de l'àmfora, s'hi unien el coll i la boca, que havien estat fabricats a part, i s'hi afegien, per fi, les nanses.


Fases de montatge d' una àmfora Dressel 20.