EL TESTACCIO: D'ABOCADOR A ARXIU

Sobre les àmfores romanes s'hi escrivien una sèrie de dades, en un cert sentit equivalents a les etiquetes sobre els recipients moderns.

Les àmfores d'oli bètiques, amb el conjunt complex d'informació que contenen, arribaven a milers a Roma. Allà, traspassat el seu contingut a recipients més petits, restaven abandonades en un abocador, el modern Testaccio, on, per les seves característiques peculiars -les àmfores eren cobertes de calç per evitar les males olors-, s'hi ha conservat una gran quantitat d'informació epigràfica.

El conjunt epigràfic d'una àmfora bètica estava realitzat en dos moments diferents: les marques impreses (segells) i les incisions (grafits), que es feien abans que l'argila estigués cuita; després, les inscripcions pintades (tituli picti), amb tinta negra o vermella, realitzades en el moment de l'envasat o després de ser omplertes.

Els segells donen informació sobretot del propietari de l'oli, representat amb un tria nomina (generalment abreviats amb tres lletres), però, a vegades, apareixen també els noms dels productors o de les terrisseries (figlinae) on era produïda l'àmfora.

Segell bètic: II(duorum) CAMILI / MELISSI
El segell es refereix a una família productora d'oli de mitjan s. III dC
(procedeix de Las Delicias, taller pròxim a l'antiga ciutat d'Astigi).

Els grafits ante cocturam, són en general sigles, freqüentment numèriques, que indiquen lots d'àmfores. A vegades inclouen una informació més completa, indicant el dia o l'any de fabricació i el nom de qui controlava la producció.

Les inscripcions pintades (tituli picti) que es poden trobar sobre el coll, sobre l'esquena i sobre el ventre indiquen la tara, el nom del mercader i el pes net. Etiquetades així, les àmfores eren sotmeses als controls dels empleats del fisc. Aquests, efectuades les verificacions del pes, anotaven en caràcters cursius, generalment sota una de les nanses, el nom del lloc del control, l'any consular, el pes exacte i el nom del controlador.

Fragment d'àmfora Dressel 20 amb el conjunt epigràfic.
Titulus X[---]V (al coll, la tara de l'àmfora en lliures romanes).
Titulus FISCI RATIONIS [PATR]I/MONI STAT PO[---]
(a l'esquena, el nom del mercator, que en aquest cas és el mateix estat).
Titulus CCXVI (al ventre, el pes net de l'àmfora en lliures romanes).

Respecte als estudis de Dressel, avui en dia es coneixen més noms de mercaders i de llocs de control, de datacions, de terrisseries, i més productors d'oli; però, en virtut de l'aportació de les anàlisis arqueomètriques -potser la novetat més significativa de l'actual fase d'estudi-, els coneixements s'estan ampliant també des del punt de vista qualitatiu.

 

Àmfora Dressel 20 de la primera meitat del s. III dC
amb la recostrucció de les inscripcions postseverianes
a partir de diversos exemples provinents del Testaccio.