PROSPECCIÓ MAGNETOMÈTRICA D'ARVA

Arva està situada a mig camí entre Sevilla i Còrdova, a la riba del Guadalquivir. Les ruïnes del Municipium Flavium Arvense (Alcolea del Río, Sevilla, Espanya) van ser descobertes a mitjan segle XVIII. G. Bonsor va efectuar algunes excavacions al final del segle XIX, de les quals no s' ha conservat cap informació. Del 1988 al 1995, diverses campanyes d’excavacions han estat dirigides per J. Remesal.

Gran part de la seva actual importància es basa en el fet que Arva és l’únic nucli urbà en el qual es pot estudiar l’evolució urbanística de la zona i el desenvolupament d’una zona industrial situada a l’entrada de la ciutat. La zona industrial està constituïda per restes de nombrosos forns, on foren produïdes les àmfores Dressel 20, utilitzades per al transport de l’oli bètic en època romana.

El comerç de l’oli bètic, estudiat per mitjà dels recipients que el contingueren, constitueix actualment una de les més importants línies de recerca sobre l’economia de l’antiguitat. En aquesta recerca hi col·laboren la Universitat de Southampton, Lyon III i el Bodendenkmalamt de Stuttgart. En aquests moments, l’estudi de les produccions està molt enderrerit per la manca d’excavacions. La ciutat romana d’Arva reuneix tots els requisits per ser objecte d’aquesta recerca. Sobre la base de les primeres prospeccions ja efectuades es podrà planificar millor una sèrie d’excavacions.

Mostra F1 (Nicols X, 20x). Típica barreja del rajol d'un forn. És reconeixible l'heterogeneïtat dels materials utilitzats en la barreja. Es nota la presència de quarsites, roques metamòrfiques i fragments calcaris.	Mostra F2 (Nicols X, 20x). Típica barreja del rajol d'un forn. Es nota la presència de vacúols produïts per incrustacions vegetals, eliminats per la combustió, en las quals apareixen cristalls aciculars de calcita secundària de neoformació.	Mostra F1 (Nicols X, 20x). Inclusió de roca metamòrfica (metagranit), típica de l'àrea, present en la barreja.

 
Difractograma X  d' un rajol de la volta d'un dels forns, ja conegut.
Es pot apreciar l'absència total del mineral argilós (a F1 i F2) a causa de les elevades temperatures que assolien els forns.

Amb l’objectiu d’identificar la presència de restes de forns, en els quals es produïen les àmfores bètiques, s’ha realitzat una prospecció magnetomètrica diferencial sobre una àrea, on gràcies a una excavació s’havien descobert dos forns i nombrosos fragments d’àmfores. Aquest tipus de prospecció és la més indicada per a la individualització de restes arqueològiques com ara terracotes, ceràmiques i forns, perquè aquests presenten un elevat contrast i un alt grau de   susceptibilitat magnètica amb el terreny circumdant, degut a la presència de minerals ferromagnètics de síntesi, com ara silicats de ferro (gehlenites, diòpsids,...). Aquests minerals, registren al moment les variacions del camp geomagnètic.

La possibilitat de determinar el camp geomagnètic és d'una importància fonamental per a la recerca arqueològica quant a terracotes, ceràmiques i forns, que en el moment de refredar-se registren la direcció del camp geomagnètic. Després, mentre els productes ceràmics són generalment canviats de la posició que tenien en el moment del refredament, els forns on aquests s’han produït resten en la mateixa posició amb el registre del camp geomagnètic del moment de l’últim cicle de fabricació.

Perfil del gradient magnètic vertical dZ/dz.

El relleu magnètic s’ha aconseguit amb un magnetòmetre de protons Scintex Geometrics G856, amb la finalitat de mesurar i memoritzar els valors de la intensitat total dels camps magnètics entre dos sensors situats a una distància d'un metre l’un de l’altre; el sensor inferior se situà a 1,3 m del sòl. Les mesures s’han realitzat en una àrea d'aproximadament 1 hectàrea, amb intervals d’un metre, en un perfil amb direcció a N245 i a 1 m entre cada interval. Com a resultat, el mapa del camp magnètic diferencial mostra gradients d’altres 150 NTM-1 en correspondència dels dos forns noti di affiranti i indica almenys 5 àrees amb gradients semblants en les quals és probable la presència d’altres forns enterrats (vegeu perfil).