LES EXPORTACIONS DE L'ÀFRICA SEPTENTRIONAL

Des d’època d’August, i especialment avançat el segle I dC, el nord d’Àfrica exportava una gran quantitat de productes agrícoles (cereals, oli, vi) i artesanals (ceràmiques).

Mapa de la Mediterrània central indicant les àrees productores
de l'Àfrica septentrional, tipus anfòrics de cada zona i les principals rutes entre Àfrica i Roma.

Africana I	Africana II	Tripolitana I	Tripolitana III

Aquest procés s’intensificà en els segles II i III dC i sobretot durant el Baix Imperi, període en el qual els productors africans dominaren la conca mediterrània i aconseguiren una important difusió al continent europeu.

L'exportació de productes alimentaris va facilitar la difusió massiva de ceràmica de cuina i vaixelles de taula (terra sigil·lata africana). Aquests objectes eren fabricats, junt amb les àmfores, en forns urbans i rurals relacionats amb zones agrícoles exportadores i van ser difosos aprofitant els mateixos circuits d'intercanvi.

L'exportació de productes alimentaris representa el 15-17% del material amforari del Testaccio. Si es té en compte que les àmfores bètiques representen el 80%, el restant 3-5% es reparteix entre les àmfores vineres gàl·liques o itàliques, recipients per a garum del sud d’Espanya i àmfores orientals.

A diferència de les àmfores bètiques, les africanes han permès identificar àmfores de l’àrea procunsolar (Bizacena; formes Africana IA i B i Africana II), de la Tripolitania (formes Tripolitana I, II i III) i de la Mauritania Caesariensis. La major part contenia oli. Aquestes mostren un sistema epigràfic complex, semblant a aquell de les àmfores bètiques, encara que menys freqüent i explícit.

Els segells apareixien en la forma de marques simples i de tria nomina (abreviats o complets). La majoria de noms sembla que es relaciona amb propietaris rurals importants, capaços d’exportar un excedent agrícola.

Segell imprès al coll d' una àmfora Tripolitana [...]ATA.

La identificació d’alguns d’aquests propietaris mostra la presència d’una elit municipal africana i, a partir del segle II dC, de la dinastia d’emperadors africans o de grans personatges relacionats amb ells. Un cas especial és el de les àmfores de Mauritània que citen noms de ciutats concretes conegudes i de la província a què pertanyien.

Les inscripcions pintades representen una de les novetats aparegudes des de la campanya d’excavació de 1993, perquè no es coneixia res fins ara, la seva estructura i evolució.

Inscripció pintada en vermell al coll d' una àmfora Tripolitana QSMS.
Es tracta probablement dels tria nomina abreviats del mercator.

Fins avui han estat identificats tria nomina abreviats amb les seves inicials i amb grans signes en vermell, acompanyats amb inscripcions numèriques en negre i vermell.