Magnífic Rector, Excel·lentíssim Ambaixador d'Espanya a Roma, senyores
i senyors,
Tinc lhonor de representar en aquesta seu el grup de treball que, sota la direcció
del Prof. Dr. J. M. Blázquez Martínez, ha realitzat les excavacions al Monte Testaccio.
Vull citar aquí un text de Miguel de Cervantes que en la seva novel·la El licenciado
Vidriera fa dir al seu personatge, que es creia de vidre:
"¿Qué me queréis, muchachos porfiados como moscas, sucios como
chinches, atrevidos como pulgas? ¿Soy yo por ventura el Monte Testaccio de Roma, porque
que me tiráis tantos tiestos y tejas?" La visió cervantina del Monte Testaccio
coincidia amb la tradició popular d'aquella època. Per als romans de l'època de
Cervantes, era, de fet, un abocador on havien estat llançades les àmfores que arribaven
a Roma amb diversos productes pagats com a tribut a totes les províncies de l'Imperi
romà. Aquest abocador era considerat un símbol de l'orgull i del poder de la Roma
antiga.
Probablement, fou per aquest motiu que el Monte s'ha conservat a
través dels segles. Segons la documentació coneguda, el turó era propietat del poble
romà, que defensava molt estrictament aquesta prerrogativa, fins al punt de preveure
penes per a qui s'emportés fragments amfòrics. La tradició popular tenia raó només en
part; certament, al Testaccio s'hi troben els contenidors que portaven els tributs a Roma,
però quasi tots són procedents d'una única província, la Bètica, i contenien sobretot
un producte, oli d'oliva.
Fins al final del segle passat, el Testaccio fou un lloc de trobada per al
poble romà; a la Edat Mitjana hi tenien lloc festes de Carnestoltes i durant molt de
temps, per la seva semblança amb el Calvari, hi tingueren lloc viacrucis, recordats per
la creu que encara avui en dia es troba a la part més alta. En el segle XVI es
construïren a l'interior de la base tavernes, on el vi es conservava particularment
fresc. L'existència d'aquestes tavernes va reforçar el caràcter lúdic del Monte
i del seu entorn fins al final del segle passat, quan començà la urbanització de la
zona.
El Testaccio vist des de la cara occidental.
És molt conegut que al Testaccio apareixien freqüentment nanses
segellades abans de la cuita de l'àmfora. En la segona meitat del segle XIX, Mossèn
Bruzza va començar a interessar-se en aquests materials i féu una col·lecció com ja
havia fet Marini.
Quan Mommsen organitzà el Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) va encarregar al
seu alumne H. Dressel l'estudi de l'Instrumentum domesticum de Roma. Aquest fou
el motiu pel qual va començar a ocupar-se del Monte Testaccio i dels seus segells. La
Fortuna li va somriure i en un fred i plujós matí va descobrir que sobre aquells
fragments d'àmfora hi havia inscripcions pintades amb tinta negra. Després de moltes
nits d'insomni, Dressel aconseguí desxifrar aquests escrits. La gran quantitat de
material excavat per ell va fer del Testaccio, ja no un abocador, sinó un arxiu. Un arxiu
sense llibreries, sense seccions, sense ordre aparent, però malgrat tot, un arxiu.
Les interpretacions de les inscripcions pintades sobre les àmfores van
permetre a Dressel precisar que procedien de la Bètica i que, a més a més de mesures de
capacitat, a sobre s'hi escrivien noms, que ell interpretà que eren els dels propietaris
de l'oli. Altres documents epigràfics demostraren que eren els noms dels transportistes i
dels comerciants. A més a més, hi ha moltes dades fiscals que ens informen, no tan sols
de l'administració duanera de la bètica, sinó també de l'evolució administrativa de
l'Estat romà; i la importantíssima datació consular ens ofereix una datació absoluta
per a les nostres troballes.
Aquestes dades fan del Monte el major arxiu de caràcter
econòmic del Món Romà, amb la peculiaritat que aquestes dades comporten una informació
puntual i precisa sobre el comerç d'un dels aliments principals de la dieta
mediterrània: l'oli d'oliva.
A la fi dels seus estudis, Dressel en va publicar el resultat en el volum
XV del CIL, afirmant que dels oblidats fragments amfòrics del Testaccio en sorgia una
nova llum per al coneixement del Món Romà. Durant molt de temps ningú es va ocupar
d'aquest arxiu. El 1972 Rodríguez Almeida va publicar un treball que va cridar l'atenció
una altra vegada sobre el Monte. Al mateix temps, M. Ponsich reprenia els
treballs que G. Bonsor, contemporani de Dressel, havia realitzat sobre les troballes
amfòriques de la Bètica.
Heinrich Dressel. |
Georges Bonsor.
|
Les dades trobades al Testaccio havien revolucionat el
coneixement sobre l'economia romana, però no han tingut la rellevància que els correspon
fins a un segle després, quan les dades del Testaccio han estat posades en relació amb
les obtingudes per Bonsor a la Bètica.
El conjunt d'aquests treballs ha estimulat la curiositat dels
investigadors fins al punt de fer improrrogable una excavació al Testaccio.
Després de llargs preparatius, el 1989, els organismes competents
italians i espanyols, als quals aquí públicament dono les gràcies, van autoritzar un
equip d'historiadors i arqueòlegs de les universitats de Madrid i Barcelona a iniciar les
excavacions al Monte i a estudiar, juntament amb alguns geòlegs del Dipartimento
di Science della Terra di la Università di Roma "La Sapienza", els materials
del Monte Testaccio.
Visita a l'excavació de l' Excma. Sra. ambaixadora
d'Espanya a Roma.
D'esquerra a dreta: Prof. J.M. Blázquez Martínez (Univ. Madrid, director de
l'excavació),
al darrere Prof. B. Toro (Univ. di Roma, responsable investigació arqueomètrica),
Sr. C. Aragón (agregat cultural d'Espanya a Roma),
Excma. Sra. Rico Godoy (ambaixadora),
Prof. O. Grubessi (Univ. Roma, responsable investigació arqueomètrica),
Prof. J. Remesal Rodríguez (Univ. Barcelona, codirector de l'excavació).
Només cal obrir un diari dels nostres dies per entendre que el món es
divideix entre aquells que tenen recursos alimentaris en abundància i aquells a qui els
manquen. La Unió Europea té entre els seus problemes principals el control de la
producció i de la redistribució dels aliments, tant a nivell intern com extern, quant
als països del tercer món, per exemple, que han de pagar els materials industrials amb
matèries primeres o productes agrícoles, condicionant directament la política agrària
europea.
En aquest sentit, la manera com l'Imperi romà va resoldre els seus
problemes d'abastiment és particularment interessant. L'Imperi romà, que va controlar un
espai més gran que l'actual Unió Europea, va crear una unitat política, un ordre
legislatiu superior, les lleis romanes, una economia integrada i una llengua franca, el
llatí. Aquestes característiques constitueixen les màximes aspiracions actuals de la
Unió Europea. No seria correcte comparar el sistema econòmic modern a l'antic perquè
dos elements fonamentals els separen: la rapidesa de les comunicacions i l'abaratiment de
les despeses de transport. Sense cap mena de dubte, és interessant, sigui per al home del
carrer com per al culte, conèixer com un sistema cultural sobre el qual s'ha basat el
nostre va resoldre aquests problemes. El coneixement d'aquest fet històric, encara que no
és una solució directa al nostre problema, ens ajuda a conèixer i comprendre un fet
determinant de la nostra història.
August va entendre perfectament la importància política del control de
l'abastiment de Roma i de l'exèrcit i va ser per aquest motiu que, creant la Preafectura
annonae, va assumir el control de la producció de gra d'Egipte i l'oli de la
Bètica.
Avui, com ahir, l'actuació de l'Estat dins la vida econòmica és un dels
elements fonamentals de l'evolució del sistema polític. Avui, com ahir, les decisions
sobre la vida econòmica no són per si mateixes tant econòmiques com polítiques.
Si bé Dressel havia anomenat les inscripcions sobre els fragments
amfòrics del Testaccio "minuzie epigrafiche", les informacions abundants que
ens proporcionen han obert moltes finestres sobre la història del comerç i de la
producció alimentària de l'Imperi romà, sobre el tipus de control que el govern central
ha exercit sobre la perifèria i la influència política que aquesta ha tingut en el
desenvolupament polític de l'Estat romà.
.
* * *